Amb la proposta «L’exèrcit invisible del teu cos», investigadors i investigadores de l’Institut van convidar els assistents a descobrir com funciona el sistema immunitari mitjançant jocs i observacions al microscopi. 

«La Revolució Invisible» va ser el fil conductor d’una intensa tarda de divulgació científica que va reunir investigadors del CaixaResearch Institute i d’altres centres de recerca recolzats per la Fundació ”la Caixa”. A través de xerrades breus i formats dinàmics i participatius, la sessió va mostrar com la immunologia s’ha convertit en una de les grans revolucions científiques i mèdiques del nostre temps, amb un impacte creixent en àmbits com les vacunes, el càncer, les malalties autoimmunes o l’envelliment. 

Pablo Ramírez Ruiz de Erenchun (CBM) va obrir la sessió presentant el sistema immunitari com un «exèrcit invisible» que protegeix l’organisme, però que també pot fallar. La seva intervenció va recórrer algunes de les fites que han transformat la medicina —des de les vacunes i els immunosupressors que van fer possibles els trasplantaments fins a les immunoteràpies contra el càncer— i va concloure amb una idea clara: «La immunologia és el motor del canvi de la medicina». 

Les vacunes van centrar una part important de la programació. Adelaida Sarukhan (ISGlobal) va repassar l’origen de la primera vacuna contra la verola i el seu llegat en la medicina moderna. A continuació, Gemma Moncunill (CaixaResearch Institute) i Julià Blanco (IrsiCaixa) van respondre les preguntes del públic sobre les vacunes, per exemple, les de la grip, el VIH i la malària, així com sobre el desenvolupament de vacunes contra el càncer. 

Un dels moments de més participació va ser la sessió dedicada a desmuntar alguns falsos rumors estesos sobre vacunes i infeccions, com ara la relació entre les vacunes i l’autisme o alguns dels prejudicis relacionats amb el VIH. Sarukhan, Héctor Huerga (CaixaResearch Institute), Núria Izquierdo-Useros (IrsiCaixa) i Gemma Moncunill van apel·lar al pensament crític per identificar millor quines fonts són fiables. «Els dubtes són legítims», va recalcar Sarukhan; el risc apareix quan els buits d’informació s’omplen «amb desinformació, amb rumors». 

La relació entre la immunologia i altres malalties també va ocupar un lloc destacat. Julià Blanco i Núria Izquierdo-Useros van explicar com la recerca sobre el VIH ha ajudat a desvelar mecanismes essencials de la resposta immunitària, amb aplicacions en altres malalties infeccioses, autoimmunes i en càncer. En aquest últim àmbit, Martí Farreras-Sal (VHIO) va protagonitzar una de les sessions més participatives de la nit: convertit en un limfòcit T i equipat amb un braç mecànic, va convidar diverses persones del públic a pujar a l’escenari per representar cèl·lules sanes i canceroses. Amb aquesta posada en escena va explicar com el sistema immunitari reconeix i destrueix les cèl·lules tumorals, quines estratègies utilitzen aquestes per evadir la resposta immunitària i com les teràpies CAR-T intenten superar aquestes barreres per desenvolupar tractaments més eficaços contra el càncer. Per la seva banda, Chiara Milano i Laura Marmolejo (IDIBAPS-Clínic), que col·laboren amb l’investigador del CaixaResearch Institute Josep Dalmau, van abordar les malalties autoimmunes i les conseqüències d’una resposta defensiva que acaba atacant el mateix organisme. 

Per la seva banda, els investigadors Joan Roig Soriano (VHIR/UAB), Gemma Salvadó (BBRC) i Andreea Larisa Turcu (UB) van repassar el paper del sistema immunitari en l’envelliment i les seves possibilitats terapèutiques en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. 

La sessió de cloenda va anar a càrrec d’investigadors i investigadores del CaixaResearch Institute, que van compartir amb els assistents alguns dels interrogants que orienten la seva feina per comprendre millor el sistema immunitari i desenvolupar nous tractaments per a malalties que encara no tenen solució. 

Per al CaixaResearch Institute, la Nit Europea de la Recerca va tornar a ser una oportunitat per apropar la ciència a la societat, fomentar el diàleg directe amb la ciutadania i despertar la vocació científica entre les noves generacions.